A un mes i mig de la nova edició del Grec, festival de Barcelona

El nou director del teatre Grec, Ramon Simo, ens explica com el Festival Grec s'està gestionant per tirar endavant la  programació malgrat els temps difícils. 

-Com li  afecta la crisi al Teatre Grec?

 Hi ha problemes deguts a les restriccions econòmiques que afecten, sobretot, a companyies i productores que habitualment treballen amb el grec.  El Grec funciona a base, sobretot, de coproduccions, però ara mateix és molt difícil trobar socis amb qui coproduir espectacles, siguin públics o privats, és per això que estem començant una línia de treball de coproducció internacional

-Quina reducció pressupostària ha patit el Grec des de l'ajuntament de Barcelona? Teniu menys patrocinadors?

El pressupost per a aquest 2012 ha baixat un 5% nominal.  Si li sumes l'Ipc i diverses pujades de preus en els serveis, estaríem parlant d'una pèrdua de capacitat aproximadament del 8 o 9%  comparat amb altres institucions o teatres, que han patit retallades del 15 al 25%, no és gaire.  El patrocini també ha baixat, bàsicament perquè ara les empreses no dediquen tants diners a la comunicació i perquè estan a l'espera de si surt finalment una llei de mecenatge que els procuri molts més avantatges fiscals. No començaran a invertir altre cop fins que la llei no estigui clara.

L'Institut del teatre, escenari dels futurs professionals

Aquesta entrevista que us adjunto forma part del cicle d'entrevistes que he fet  per un reportatge per explicar com es gestiona el teatre malgrat la crisi. La directora de l'institut, Magda Puyo, m'explica com haurien de veure els alumnes del centre el Teatre i com es preparen per ser bons professionals.

 L'institu del teatre és la gran escola de Barcelona d'Escenografia,

Interpretació, coreografia, Tècniques de so, i molts etcètres.
-Com s'estan preparan  els alumnes de l'escola per ser qui faran
possible el teatre d'aquí a uns anys?

És molt difícil explicar una cosa així en poques frases però intentaré
donar algunes pistes: podem dir que l'escola d'Art Dramàtic intenta
basar els seus estudis en tres àmbits fonamentals: la tècnica, la
pràctica i la reflexió. Ser actor/actriu o directora o escenògraf és
primer un ofici, però cal provocar que a més de ser un ofici sigui un
art. Ensenyar a "fer art" és quasi impossible, però si que es poden
donar les eines, estètiques, ètiques i tècniques per poder
desenvolupar una certa predisposició que algunes persones tenen pel
teatre. Margarida Xirgu deia que una de les tasques fonamentals d'una
escola de teatre és allunyar dels escenaris a aquelles persones que no
serveixen, ja que poden "fer molt mal a l'art teatral" (no sé si
tothom hi estaria d'acord). Si entreu a la pàgina web de l'institut
(Escola d'Art dramatic) podràs comprovar el tipus de matèries que
s'ensenyen. actualment a més la titulació és equivalent al Grau
Universitari.
És evident que hi ha alumnes que volen fer culebrots a la tele, altres
que volen triunfar als teatres públics, però sempre hi ha alumnes que
volen, amb el teatre, expressar la seva vivència, què pensen del món,
de l'ésser humà... per a ells el teatre és una manera de comunicar
missatges i intentar coneixer la realitat (un coneixement no basat en
l'art)... aquest són en realitat els futurs artistes compromesos amb
el seu entorn i amb el teatre... però és clar, la realitat és molt
dura i més ara... o sigui que fan el que poden.

Mestre Joaquim Maria Puyal, premi al català de l'any 2011

Puyal ha reivindicat en el seu discurs que més enllà d'una societat en crisi econòmica, actualment hi ha una societat en crisi moral. Per això ha fet un clam a favor de la societat democràtica que tira endavant a través de la cultura de l'esforç i un clam al periodisme de qualitat, que permet a través d'informacions reponsables una societat lliure. I ha assegurat que la crisi del moment no és només per culpa d'uns ´Descarats polítics i negociants sense excrupuls, sinó que la crisi actual és un problema i una falta de tots. Tothom s'ha oblidat d'esforçar-se, i la felicitat s'ha comfos amb els diners. I coincidint amb el dia de la vaga dels mestres, ha recordat que també hem perdut valors, ´els pares han d'ajudar als mestres`ha dit. I finalment ha parlat del periodisme, de la seva feina. D'aquest ofici essencial per la democràcia en què els poders no li faciliten gens la producció d'informacions lliures. Elperiodisme no només ha de superar la crisi econòmica sinó també la crisi moral,els periodistes han de ser responsables d'elaborar missatges acreditats per assegurar la democràcia, perquè aquesta només pot ser lliure amb informació acreditada. Així mateix ha demanat a la ciutadania en general que no faci trampes quan juga al solitari(fent menció a una frase del president Mas), perquè només amb un comportament íntim exemplar, tots junts pensarem idees lúcides per sortir de la crisi. Gràcies per aquest primer discurs lúcid.

Changeling

Avui TVC, Televisió de Catalunya, ha estrenat Changeling, l'intercanvi en català, a la televisió. Pels qui no vàrem poder veure la película dirigida por Clint Eastwood y protagonizada por Angelina Jolie fa dos anys als cinemes ha estat una nova oportunitat per ser còmplices d'una mare, Christine Collins (Angelina Jolie), que no es conforma en acceptar un nen que no és el seu fill quan la policia fa veure que li retorna el fill que havia perdut. Aquest film basat en els assessinats del galliner de Wineville a Los Ángeles (E.E.U.U) i la desaparició i l'intercanvi de nens, mostra l'amor incondicional d'una mare per trobar al seu fill al preu que sigui i les injústicies a què estava sotmesa la societat nord- americans dels anys vint. Un dia que Christine Collins torna de fer una substitució a on treballa de telefonista no troba el seu fill Walter a casa i després de buscar-lo pel poble truca a la polícia, un cos molt críticat per la seva ineficiència, sobretot pel pastor del poble. La policia li fa saber que fins al matí no podran treballar amb el cas i segur que el nen torna aquella mateixa nit a casa, malgrat ella demana que el busquin immediatament en ser un nen que mai s'escaparia. La polícia per cobrir-se de glòria en no trobar a Walter entrega a la mare un altre nen al cap de cinc mesos. Christine està evocada al fracàs en recriminar a la polícia que aquell nen no és el seu, els polícies ja han guanyat un prestigi en fer veure que han trobat el fill perdut i no reconèixaran mai la seva incompetència , en comptes d'això la porten a un psiquiatre. Allà ella s'adona de la barbaritat dels psiquiatrics, hi ha més dones com ella tractades de boges només per haver dit o fet algú que no era del gust dels polícies i quan alguna es queixa la fan callar amb decàrregues elèctriques. Aquest film fa qüestionar-se com la voluntat demagògica d'uns quans posa en perill o pot dur fins a la misèria la vida dels vilatans d'un poble. Per sort, però, en el pitjor dels casos sempre hi ha gent bona: un pastor,un advocat, l'amo de la telefonia l'ajuden. I finalment la pel·lícula acaba amb un toc d'esperança per Christien Collins, la possibilitat de què el seu fill sigui viu.

#Novullpagar

La cultura del #Novullpagar ha agafat força aquest migdia al peatge de Vilassar de Mar.