Nits amb molta màgia

Quan les coses no van bé cal reinventar-se, tornar a començar o fer una mica de màgia. Aquest és el cas del Restaurant Màgic de Molins de Rei (Pintor Carbonell, 13) portat per dues parelles d'amics. Funciona amb el lema "màgia a la taula" i això comprèn màgia en el menjar i en els trucs del màg Albert Camats.

Actualment l'única forma de tenir èxit és buscar la diferenciació, explica Camats. Aquest amant dels trucs ha hagut d'engegar una altra vegada el negoci de la màgia, després d'haver tancat 'La Taverna de l'Albert' també a Molins que es basava en el mateix model de negoci i funcionava molt bé.

Una plaent nit d'estiu

Era divendres i feia calor. I només uns focus que sortien des d'un  punt alt de l'escenari  il·luminaven la foscor de Montjuïc on es troba el Teatre Grec. Tan sols per seure en aquell amfiteatre i sentir el silenci de la nit i de les veus d'un públic a la llunyania, ja valia la pena ser allà. Però llavors van començar els aplaudiments i la Banda Municipal de Barcelona i la Coral Càrmina van omplir tot l'escenari.
En aquell ambient idíl·lic, érem a punt de partitcipar en una reflexió conjunta de clam a la Pau i de despreci a la guerra.

Bogeria de classes

Títol: Senyoreta Júlia  Autoria: Patrick Marber (a partir de la "Senyoreta Júlia" d'August Strindberg) Intèrprets: Julio Manrique, Cristina Genebat i Mireia Aixalà  Direcció: Josep Maria Mestres Espai: Teatre Romea

"La senyoreta Júlia" d'Agust Strindberg (1888) volia ballar amb els criats una nit de Sant Joan, la de Patrick Marber (1945) volia lligar-se un criat la nit en què el partit laborista amb el lema d'igualtat de classes havia guanyat les eleccions. I la de Josep Maria Mestres s'ha adaptat a aquesta última "senyoreta" portant-la  fins a la bogeria i les contradiccions més insalvables. 
Coets, patards i música sonaven aquella nit a casa la "senyoreta Júlia" (Cristina Genebat), mentre dos criats en John (Julio Manrique) i la Cristina (Mireia Aixalà) es prometien un ball.