Freeknowledge

El debat al CCCB #Freeknowledge on ha intervingut Luis Angel Fernández Hermana, Vincent Puig i Marc Garriga, moderat per Karma Peiró, ha il·lustrat una vegada més l'auge de les audiències participatives. Hem fet un recull de les piulades sobre el debat.


En el debat s'ha questionat què és el coneixement i si aquest pot ser gratis, si la wikipedia, l'enciclopedia de coneixement lliure serà eterna, o la viabilitat de la pràctica de l'open data, dades a l'avast de tothom.

Conseqüències d'una unió artificial, Iugoslàvia

Ressenya del llibre Cita a Sarajevo 

  

Títol del llibre: Cita a Sarajevo  Autor: Francesc Bayarri  Any: 2009 Gènere: Periodisme d'investigació, biogràfic  Editorial: Editorial El Tàvec, L'eixam edicions   220 pàgs.

El periodista valencià Francesc Bayarri aprofita les vacances d’estiu per desplaçar-se fins a Sarajevo i trobar l’entrellat d’un cas d’investigació periodístic que l’inquieta des de fa un any.   Es tracta d’un assassinat que hi va haver al poble de Carcaixent el 20 d’abril de 1969, a la València franquista, del màxim responsable dels camps de concentració de la Croàcia aliada del nazisme, el general Vjekoslav Luburic o Maks Luburic; tot i que els diaris sotmesos a la dictadura parlaven en un principi d’un tal Vicente Pérez García, patriota, anticomunista i gran catòlic. El que sí tenien clar els diaris de l’època és que l’assassí era Ilija Stanic, un comunista enviat pel general Tito, en ser l’únic sospitós dels fets.

Latituds

Jo també he cantat al Palau de la Música

Títol: Fèlix Millet, el gran impostor  Autor: Jordi Panyella  Any: 2012 Gènere: Periodisme d'investigació  Editorial: Angle Editorial  350 pàgines

El redactor de tribunals  del diari Avui Jordi Panyella ens presenta un llibre en què recull tota l'experiència que ha tingut seguint el cas Millet l'estiu del 2010. És un llibre en què el periodista s'aparta de fer judicis, i es limita únicament a explicar l'espoli del Palau a través de les notícies que han sortit publicades, i de les entrevistes que ell mateix ha realitzat a treballadors del Palau o periodistes. 

El cas Millet és la història d'un home que des de petit ha tingut una única obsessió: fer diners. I no li ha importat si per aconseguir-ne, perjudicava a tercers o embrutava el nóm de la seva família. I encara menys li ha importat saquejar la principal institució cultural de Catalunya, el Palau de la música, i implicar en aquesta trama secreta totes les esferes de la societat catalana. 

Un dels capitols del llibre que a mi m'ha commogut més és el tituat Jo he cantat al Palau. Perquè com Panyella jo també he estat una nena afortunada que he tingut la gran sort de cantar en un escenari únic dissenyat per l'arquitecte Domènech i Montaner. Jo cantava a la coral Sant Jordi i encara recordo com em picava el jersei blanc de coll alt que havíem de dur tota la coral, i la felicitat de cantar en aquell edifici privilegiat i l'escalfor del públic. Durant la direcció de Millet al Palau molt poques corals van poder cantar a l'edifici, perquè el preu per interpretar era astrnòmic, ja que Millet pujava el preu perquè  bona part del pagament el destinava als seus  gastos personals. Això és i ha de ser imperdonable!

Per si us animeu a llegir Fèlix Millet, el gran impostor us deixo l'enllaç d'una entrevista que va fer Josep Cuní al programa  8 al dia a l'escriptor del llibre, Jordi Panyella: http://ves.cat/bd_K

Mauswitch

Petit comentari del llibre Maus

d’Art Spiegelman

Aquesta llibre és fantàstic per dues coses. La més evident és que per primera vegada veiem la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust en còmic, on cada raça està representada per un animal. Això atrau al lector des del moment en què aconsegueix un exemplar, perquè el gat davant d’un signe nazi i els ratolins espantats de la tapa ja t’inciten a descobrir aquest nou format per explicar una tragèdia de magnitud immesurable com després veure’m a les pàgines del llibre.

La segona cosa que fa fantàstic el llibre és que Art Spiegelman no explica la història d’un testimoni de l’Holocaust qualsevol, sinó que a través del conjunt de vinyetes narra la seva pròpia història per arribar a conèixer la del seu pare, víctima del nazisme. Spiegelman ens fa còmplices d’un moment de la seva vida com a jove dibuixant i periodista en què intenta intimar amb el seu pare per tirar endavant un llibre sobre l’Holocaust, i així tenim l’oportunitat de llegir dos llibres de Maus: el dels jueus a Mauswitch i el d’Artie Spiegelman i els seus maldecaps per elaborar el còmic. 

EVA

No es pot programar el que sents 

Títol: EVA  Direcció: Kike Maíllo  Any: 2011 Duració: 94 minuts  Gènere: Ficció  Repartiment:Daniel Brühl, Marta Etura, Alberto Ammann, Lluís Homar, Claudia Vega, Anne Canovas, Sara Rosa Losilla, Manel Dueso  Productora: Escándalo Films S.L. / Saga- Productions

l'Eva (Claudia Vega) és una nena molt intel·ligent i molt riallera. Per això no és estrany que quan el seu tiet, l'Àlex (Daniel Brühl), torna a Santa Irene després de 10 anys per acabar un robot que va deixar a mitges, la trï a ella com a model.
Junts  i amagats dels pares de l'Eva, intentaran confeccionar un robot en un moment en que cada vegada més els humans convien amb figures mecàniques. Però res surtirà com ells es pensen i és que com diu el subtítol de la pel·lícula no es pot programar el que sents.


Us deixo amb el trailer final de la pel·lícula