Una plaent nit d'estiu

Era divendres i feia calor. I només uns focus que sortien des d'un  punt alt de l'escenari  il·luminaven la foscor de Montjuïc on es troba el Teatre Grec. Tan sols per seure en aquell amfiteatre i sentir el silenci de la nit i de les veus d'un públic a la llunyania, ja valia la pena ser allà. Però llavors van començar els aplaudiments i la Banda Municipal de Barcelona i la Coral Càrmina van omplir tot l'escenari.
En aquell ambient idíl·lic, érem a punt de partitcipar en una reflexió conjunta de clam a la Pau i de despreci a la guerra.



Així mentre respiravem una nit d'estiu,  la Coral Càrmina va començar a cantar  la lletra de diferents textos sagrats que anaven des de Tennyson a Kiplyng, el Corán o El Mahabharata, acompanyada sobretot per instruments de vent i tambors que marcaven el ritme de les guerres. 
Les lletres que parlaven sobretot de les conseqüències de la guerra de Kosovo, evocaven sentiments de 
pau  entre homes, entre pobles, per això els cants els podiem sentir en diferents llengües: anglès, francés, grec, àrab...
Però l'èxit d'aquesta proposta eren sobretot les imatges de Pau i de guerra que es projectaven sobre la paret del teatre Grec, una roca esquerdada de grans dimensions. Aquest recull d'imatges sobre la pròpia natura cumplia totes les espectatives d'innovació tecnològica del nou director del Grec, Ramon Simó.
Apostar per un concert a l'aire lliure que contenia i evocava pau, compost per Karl Jenkins, un músic galès de formació clàssica conegut especialment per la seva carrera com a músic de Jazz i de rock, no podia ser millor opsció.
En un moment en què ningú té temps per reflexionar, en un moment en què la crisi amaga tots els valors de solidaritat i amistat, i en un moment en què les cerimònies religioses queden lluny, allò va ser una veritable missa per la pau.