Tan de bó tothom tingui una segona oportunitat aquest Nadal

Feia molt que no escrivia sobre cultura, però ahir vaig assistir a la lectura d'una obra de Charles Dickens sobre l'esperit del Nadal 'Bon Nadal, Senyor Scrooge', que crec que ens pot ajudar a reflexionar en un moment en què a Catalunya hi ha un milió i mig de persones en risc d'exclusió social i una pobresa infantil del 25%.

Aquest conte de Nadal de Dickens,  que es suma a les grans obres realistes i de crítica social de l'autor, que narren la pobresa de les barriades de Londres a mitjans segle XIX, com 'Oliver Twist' o 'David Copperfield'  es pot extrapolar fàcilment a l'actualitat.

El senyor Scrooge és un home adinerat que odïa el Nadal perquè no sap estimar i la seva avarícia el converteix en un home despreciable i solitari. Mentrestant al seu voltant hi ha nens que es moren de fam, com el petit Tim, el fill del seu dependent mal pagat.

Durant la Nit de Nadal, però, tres esperits entren a casa seva. El primer li ensenya la felicitat dels seus Nadals d'infant; el segon el condueix pel present a les cases on els pobres celebren el Nadal tot i no tenir gairebé res per menjar però són feliços perquè estimen i es senten estimats; i el tercer li mostra un Nadal futur. És mentre és espectador del Nadal futur i es veu a si mateix en el llit de difunt on ningú el vetlla
que s'adona de la seva maldat. Per fortuna, els esperits de Nadal li atorguen una segona oportunitat i es troba de nou a casa seva abans que les famílies comencin el dinar del dia més important de l'any. Li faltarà temps per encarregar un gran pollastre i presentar-se a dinar a casa del seu empleat.

Gràcies a l'avís dels esperits, el Senyor Scrooge és a temps de rebre el missatge del Nadal i donar amor a tots els que l'envolten. Tant de bo no calguin esperits perquè tothom s'adoni que té una segona oportunitat aquest Nadal. No cal que ningú doni més del que té ni grans fortunes. Tothom té a les seves mans valorar què necessita per viure i què pot compartir amb els més necessitats. No és millor aquell qui dóna molt perquè té molt sinó aquell que té poc i ho comparteix. Agafant l'actualitat, no és millor el Sr Amancio Ortega per donar 20 milions a càrites si és el tercer homes més ric del món, tot i que no es pot obviar que aquests diners poden ser una gran solució per moltes boques i cal valorar-ho, que el pobre noi que només té cinc euros per donar a un captaire.

Poquet a poquet junts podrem fer grans coses, com aconseguir el record de recollida d'aliments pel gran recapte de dissabte passat, tothom va posar el que va poder en funció de la seva situació. A les portes del Nadal, tant de bo a tots ens arribi una segona oportunitat.